Telèfon taquilla: 634 881 296
(durada: 90 min.)
Pep Plaza ens ofereix un monòleg que no és un monòleg. Té una companyia de més de 50 personatges que hi són, però que no hi són. Un espectacle inimitable que combina l’humor, la sàtira i la música.
S’ha passat la vida imitant esportistes, polítics, periodistes i cantants en teatres, ràdios i televisions, però també en l’àmbit privat, quan algun d’ells el contracta perquè el substitueixi en algun esdeveniment mediàtic o personal.
Ell és “El substitut”.
Però avui s’ha plantat i ha dit prou: vol deixar de ser un comparsa, un figurant, un secundari de la seva pròpia vida i ser reconegut pel seu talent com a humorista i actor.
Autoria: Pere Anglas i Pep Plaza; Direcció: Pere Anglas; Intèrpret: Pep Plaza; Música: Miquel Tejada; Disseny d’il·luminació: Eudald Gil; Tècnic de gira: Joan Vergés; Maquinària escènica: Agustí Rovira; Caracterització: Helena Fenoy; Maquillatge i perruqueria: Marta Ferrer; Producció executiva: Sonia Mellado i David Grau; Col·laboracions especials: Quim Masferrer, Joan Pera, Espartac Peran, Big Band Jazz Maresme, Rosa Missé i Pau Cavaller; Agraïments: Teatre Principal d’Arenys de Mar, Seràfics Arenys de Mar i Pere Pons;Fotografia i vídeo: David Batlle; Disseny Gràfic: Arkham Studio; Construcció escenografia: Estructures Pascualin; Patrocinat per Moventia.
(durada: 90 min.)
El Jose no recorda quant fa que coneix el David. El David no recorda quant fa que coneix el Jose.
Normal. Tots dos tenen una edat. Han viscut molt i també han begut molt. Se’ls apareixen flaixos de temps remots que han compartit a la
companyia de teatre “La Cubana”, dels programes de televisió amb l’Andreu Buenafuente, a “Tu cara me suena”, “MasterChef”… i en molts altres programes i llocs en els quals han coincidit
En Jose té un Goya. El David és a Eurovisió.
companyia de teatre “La Cubana”, dels programes de televisió amb l’Andreu Buenafuente, a “Tu cara me suena”, “MasterChef”… i en molts altres programes i llocs en els quals han coincidit
En Jose té un Goya. El David és a Eurovisió.
Ara s’han unit per passar una bona estona, fer-nos riure i sobre tot per què el públic s’ho passi molt bé escoltant moltes anècdotes que han
viscut dins el món de l’espectacle.
Han anomenat el seu espectacle “David y Jose. No somos Estopa” per què la gent no els confongui.
En fi.. Entreu i gaudiu de l’espectacle!
viscut dins el món de l’espectacle.
Han anomenat el seu espectacle “David y Jose. No somos Estopa” per què la gent no els confongui.
En fi.. Entreu i gaudiu de l’espectacle!
Espectacle en castellà.
Intèrprets: David Fernández i Jose Corbacho.
(durada: 90 min.)
Una amalgama única, original, fresca, energètica, que respon al mot d’origen eslau ‘bratia’, és a dir, ‘agermanament.’
Bratia és una banda barcelonina que neix de la necessitat del contrabaixista serbi establert a Barcelona, Ivan Kovačević, d’unir dos mons musicals en una trepidant proposta. L’infinit món sonor dels països balcànics i l’energia, sobrietat i precisió del jazz manouche, unificats pel nomadisme de la música gitana, crea un còctel explosiu que no deixa ningú indiferent. La mescla entre la música tradicional dels Balcans, Europa de l’Est i Orient Pròxim amb el llenguatge de les cançons pròpies del conjunt, fa d’aquest quintet una proposta única, un univers sonor, una germanor. Com el propi nom d’origen eslau ho indica… BRATIA!
Intèrprets: Ivan Kovačević (Contrabaix), Pere Nolasc Plana Turu (Violí), Victor Paradis (Guitarra), Julien Chanal (Guitarra), Stelios Togias (Percussió).
(durada: 90 min.)
Una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana
Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal el fill de l’altre, i li ha trencat dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut. Es posaran en relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.
Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de l’estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.
Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de l’estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.
Autoria: Yasmina Reza; Traducció: Pablo Macho Otero; Direcció: Pere Arquillué; Intèrprets: Pere Arquillué, Laura Conejero, Ivan Benet
i Laura Aubert; Escenografia: Max Glaenzel; Vestuari i caracterització: Núria Llunell Il·luminació: Toni Ubach Ajudantia de direcció: Xavier Ricart; Assistència a la direcció i moviment: Ferran Carvajal; Construcció de l’escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia i Ideas Theatrend; Màrqueting i comunicació: Focus; Reportatge fotogràfic: David Ruano; Amb el suport de: Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals.
Una producció de Focus, Mola Produccions i Bitò.
(durada: 90 min.)
L’igualadí Carles Viarnès presenta “Post”, un nou disc que vol ser una banda sonora per després del col·lapse
Amb l’objectiu de dirigir l’atenció i l’emoció cap a estadis inaudits de consciència i de contemplació plena, Carles Viarnès explora derives
musicals amb grans dosis d’experimentació i llibertat virtuoses. Mitjançant la fusió de piano, hiperorgue (orgue de tubs dotat de tecnologia MIDI), seqüenciadors, sintetitzadors i elements diversos, les composicions d’aquest nou projecte reivindiquen un apropament estètic i sensible alternatiu a la fatiga lacerant del món.
A cavall entre el minimalisme, la música contemporània i l’electrònica, presenta un univers sonor, minuciós, colpidor i evocador, que, com un resguard i alhora guia, ens encoratja a fer front al gran abisme d’un futur inconegut.
musicals amb grans dosis d’experimentació i llibertat virtuoses. Mitjançant la fusió de piano, hiperorgue (orgue de tubs dotat de tecnologia MIDI), seqüenciadors, sintetitzadors i elements diversos, les composicions d’aquest nou projecte reivindiquen un apropament estètic i sensible alternatiu a la fatiga lacerant del món.
A cavall entre el minimalisme, la música contemporània i l’electrònica, presenta un univers sonor, minuciós, colpidor i evocador, que, com un resguard i alhora guia, ens encoratja a fer front al gran abisme d’un futur inconegut.
Intèrpret: Carles Viarnès: piano, hiperorgue, seqüenciadors i theremin
(durada: 90 min.)
Un personatge fora de sèrie per a un Jordi Bosch en estat de gràcia.
Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El
primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de
les seves tasques habituals: en la recta final de la seva vida, Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportar-se com
els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera i obliga Adri a seguir-li el corrent. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la qual el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral per fugir d’una realitat a la qual és incapaç d’enfrontar-se.
primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de
les seves tasques habituals: en la recta final de la seva vida, Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportar-se com
els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera i obliga Adri a seguir-li el corrent. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la qual el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral per fugir d’una realitat a la qual és incapaç d’enfrontar-se.
Autoria: Guillem Clua; Direcció: Josep Maria Mestres; Intèrprets: Jordi Bosch, Mercè Pons i Francesc Marginet Sensada; Escenografia: Joan Sabaté; Vestuari: Bàrbara Glaenzel; Il·luminació: Kiko Planas; Espai sonor: Jordi Bonet; Caracterització: Toni Santos; Direcció de producció: Maite Pijuan; Producció executiva: Àlvar Rovira; Ajudantia de direcció: Tilda Espluga; Ajudant d’escenografia: Cesc Colomina; Ajudantia de producció: Sira Castells i Marta Margarit; Regidoria: Tilda Espluga ; Màrqueting i comunicació: Teatre Romea; Reportatge fotogràfic: David Ruano; Col·laboradors: Jorge de La Garza, Montibello; Amb el suport de: Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals i Unió Europea (Fons Europeu Next Generation; Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia), Next Generation Catalunya.
(durada: 90 min.)
Per qui posaries la mà al foc? El principi d’Arquimedes és considerat un dels grans èxits del teatre català contemporani: s’ha vist en 43 muntatges internacionals i s’ha traduït a 20 idiomes.
Ha arribat el dia que els “Cavallets de mar”, el grup infantil de natació, comenci a nedar sense bombolla. Aquest moment crucial per als
més petits de la piscina és el desencadenant perquè surtin a la superficie sospites, dubtes i temors. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat
la negativa a llançar-se a l’aigua d’un dels nens, que no volia fer-ho perquè estava espantat. En Jordi assegura que ha actuat amb tacte
i que no l’ha renyat ni espantat. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil·litzar-lo,
l’hagi abraçat i li hagi fet un petó.
més petits de la piscina és el desencadenant perquè surtin a la superficie sospites, dubtes i temors. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat
la negativa a llançar-se a l’aigua d’un dels nens, que no volia fer-ho perquè estava espantat. En Jordi assegura que ha actuat amb tacte
i que no l’ha renyat ni espantat. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil·litzar-lo,
l’hagi abraçat i li hagi fet un petó.
Autoria: Josep Maria Miró; Direcció: Leonardo V. Granados; Repartiment: Marc Tarrida Aribau, Sandra Monclús,Martí Atance, Jordi Coll; Ajudantia de direcció: Mireia Claramunt; Escenografia I Vestuari: Elisabet Rovira; Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow; Disseny
de so: Guillem Rodriguez; Construcció escenografia: “Passerell” Llorenç Corbella.
(durada: 90 min.)
Henrio és el projecte independent del cantautor igualadí Enric Verdaguer, que després d’uns anys a Liverpool presenta a Igualada el seu últim treball.
HENRIO és el nom artístic del cantautor i productor Enric Verdaguer, que després de viure quatre anys a Liverpool i ser la veu de l’última
gira de la pianista Clara Peya, inicia projecte propi amb aquesta nova identitat. El maig de 2022 publica el seu primer EP, Help Me Understand, i al gener de 2023 presenta Somewhere, Sometimes, el seu disc debut, amb el qual es troba actualment de gira.
Escrit en català i anglès, el disc neix arran del seu retorn a Catalunya: un viatge de tornada marcat per la nostàlgia, la revisió dels vincles i
l’adaptació a una vida deixada enrere. Una obra íntima que retrata el procés de transició, el pas del temps i el contrast entre el que canvia i el que roman.El 2015 ja havia publicat Moonstruck (Música Global) sota el nom d’Enric Verdaguer, amb el qual va actuar als principals escenaris de Catalunya abans de marxar a Anglaterra, on es gradua en ‘Songwriting and Production’ a la Liverpool Institute for Performing
Arts (LIPA), fundada per Paul McCartney.
gira de la pianista Clara Peya, inicia projecte propi amb aquesta nova identitat. El maig de 2022 publica el seu primer EP, Help Me Understand, i al gener de 2023 presenta Somewhere, Sometimes, el seu disc debut, amb el qual es troba actualment de gira.
Escrit en català i anglès, el disc neix arran del seu retorn a Catalunya: un viatge de tornada marcat per la nostàlgia, la revisió dels vincles i
l’adaptació a una vida deixada enrere. Una obra íntima que retrata el procés de transició, el pas del temps i el contrast entre el que canvia i el que roman.El 2015 ja havia publicat Moonstruck (Música Global) sota el nom d’Enric Verdaguer, amb el qual va actuar als principals escenaris de Catalunya abans de marxar a Anglaterra, on es gradua en ‘Songwriting and Production’ a la Liverpool Institute for Performing
Arts (LIPA), fundada per Paul McCartney.
Intèrprets: Enric Verdaguer
(durada: 120 min.)
Un conte de Nadal. EL TRENCANOUS presenta una narració encantadora que desperta la nostra imaginació, portant-nos al regne de la fantasia.
Un somni nadalenc amb ninots animats, criatures malvades i un heroi inversemblant: el Príncep Trencanous.
Plena de romanticisme i fantasia, l’obra mestra EL TRENCANOUS exalta la capacitat de somiar dels nens i l’autenticitat dels seus sentiments: el primer amor de Clara.
EL TRENCANOUS va perpetuar el geni de Txaikovski amb el famós Opus 71, ple de melodies tan notables com la Dansa de la Fada de Sucre i El Vals de les Flors.
Marius Petipa va mostrar la seva originalitat i creativitat en el desenvolupament coreogràfic d’aquesta obra mestra a temporal, que continua sent un dels espectacles més representats de tots els temps, especialment durant la temporada nadalenca.
Una producció clàssica amb elements escenogràfics d’increïble realisme, vestuari enlluernador, accessoris elaborats amb sumptuosos detalls i una gamma de melodies encantadores que conformen aquesta gran obra mestra del ballet clàssic.
Un elenc d’artistes internacionals compost per nou nacionalitats, donen cos i ànima a aquesta genial i irresistible producció clàssica. Una experiència emocionant i inoblidable. Un espectacle únic que perdurarà en la memòria del públic.
Entrades ja a la venda!
EL TRENCANOUS va perpetuar el geni de Txaikovski amb el famós Opus 71, ple de melodies tan notables com la Dansa de la Fada de Sucre i El Vals de les Flors.
Marius Petipa va mostrar la seva originalitat i creativitat en el desenvolupament coreogràfic d’aquesta obra mestra a temporal, que continua sent un dels espectacles més representats de tots els temps, especialment durant la temporada nadalenca.
Una producció clàssica amb elements escenogràfics d’increïble realisme, vestuari enlluernador, accessoris elaborats amb sumptuosos detalls i una gamma de melodies encantadores que conformen aquesta gran obra mestra del ballet clàssic.
Un elenc d’artistes internacionals compost per nou nacionalitats, donen cos i ànima a aquesta genial i irresistible producció clàssica. Una experiència emocionant i inoblidable. Un espectacle únic que perdurarà en la memòria del públic.
Entrades ja a la venda!
Música PIOTR TXAIKOVSKI | Llibret MARIUS PETIPA basat en el conte de E.T.A. HOFFMANN | Coreografia MARIUS PETIPA i LEV IVANOV | Escenografia i Vestuari CLASSIC STAGE | Durada 120 minuts amb 20 minuts de descans | Edat mínima M/6
(durada: 90 min.)
Lluny ja l’etapa de Teatre de Guerrilla, Fel Faixedas i Carles Xuriguera continuen creant espectacles d’humor avalats per més de 25 anys de trajectòria teatral
A Les mares, el duet còmic es converteix en quartet. Humor i sentiment formen un espectacle basat en les seves mares que ni mortes poden descansar en pau. Un homenatge a les dones d’una generació marcada per la postguerra, un retrat entranyable, però també la visió de dues mares sobre els seus fills còmics.
Sinopsi:
En Faixedas ha tingut una idea brillant. Encara no l’entén però és brillant. En Xuriguera entén la idea d’en Faixedas però no s’hi veu.
Sort de les mares que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. El duet, per art del teatre, es converteix en quatre. Un espectacle profund, sincer i que ens fa morir de riure… mai més ben dit.
En Faixedas ha tingut una idea brillant. Encara no l’entén però és brillant. En Xuriguera entén la idea d’en Faixedas però no s’hi veu.
Sort de les mares que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. El duet, per art del teatre, es converteix en quatre. Un espectacle profund, sincer i que ens fa morir de riure… mai més ben dit.
Xuriguera i Faixedas ens parlen de les seves mares. Perdó. Les seves mares ens parlen d’en Xuriguera i en Faixedas.
Direcció, autoria i interpretació: Fel Faixedas i Carles Xuriguera; Ajudantia de direcció: Raúl Martínez; Escenografia: Pablo Paz;
Il·luminació i Espai sonor: Dani Tort; Audiovisuals: Robert Molist; Perruqueria i Vestuari: Carme Puigdevall.
(durada: 90 min.)
La presència es desenvolupa durant una nit de tempesta. Una nit plena d’adrenalina i comèdia en la qual els fantasmes d’una família sortiran a la llum.
L’Ernest i la Sandra es retroben a la masia del seu pare per acompanyar-lo en les seves últimes hores. Amb ells hi ha també en Miki, la parella de la Sandra. Poc després que arribi la metgessa del CAP, el Climent mor. Però, inesperadament, la campana amb què els avisava torna a sonar. Si és mort… qui l’ha tocat?
A partir d’aquí, la tensió creix. La fe i l’escepticisme xoquen mentre els fenòmens estranys s’intensifiquen. Són fets paranormals o només una nit de tempesta? El Climent volia deixar algun missatge? Secrets, confessions i veritats amagades comencen a emergir entre els germans, la parella, i fins i tot amb la metgessa, que revela un passat del Climent que ningú esperava.
A partir d’aquí, la tensió creix. La fe i l’escepticisme xoquen mentre els fenòmens estranys s’intensifiquen. Són fets paranormals o només una nit de tempesta? El Climent volia deixar algun missatge? Secrets, confessions i veritats amagades comencen a emergir entre els germans, la parella, i fins i tot amb la metgessa, que revela un passat del Climent que ningú esperava.
Autoria: Carmen Marfà i Yago Alonso; Direcció: Pau Carrió; Intèrprets: Anna Sahun – Sol, Pau Roca – Ernest, Marc Rodriguez – Miki; Nausicaa Bonnín – Sandra; Escenografia: Paula Bosch; Vestuari: Pol Cornudella; Il.luminació: Guillem Gelabert; Espai sonor: Guillem Rodriguez; Ajudantia de direcció: Júlia Cortina.
Es una coproducció de Sixto Paz Produccions La Villarroel.
(durada: 90 min.)
Espectacle pensat per a que pugueu escoltar i viure l'emblemàtica formació de ben a prop -al mig del públic- i gaudir de la seva proposta en un espai i aforament limitat i quasi acústic. Viureu l'energia Dharma com si estiguéssiu tocant amb ells!
A la COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA no li fan falta presentacions, ja que és un dels grups més importants del panorama musical català, pioner en la fusió de la música tradicional del país amb el jazz, el rock i la psicodèlia. Han creat himnes que han passat a formar part de la memòria col·lectiva com La presó del rei de França, Inanahihé o Stella Splendens.
Ara es presenta amb un concert acústic amb públic assegut amb el format de Músiques de butxaca: la banda situada al mig i elpúblic encerclant-la. Format de proximitat amb un màxim de 100 espectadors i repertori específic adaptat.
Ara es presenta amb un concert acústic amb públic assegut amb el format de Músiques de butxaca: la banda situada al mig i elpúblic encerclant-la. Format de proximitat amb un màxim de 100 espectadors i repertori específic adaptat.
Intèrprets: Joan Fortuny: veu i saxo soprano; Carles Vidal: baix elèctric i cors; Lluís Fortuny: fiscorn, acordió i veu; Maria Fortuny: teclat, piano i cors; Pep Rius: guitarra elèctrica i cors; Iban Rodríguez: bateria
(durada: 75 min.)
Terres de Marca presenta el tradicional concert d’abast universal que obre les portes al nou any.
L’Orquestra Terres de Marca presenta, com ja és tradicional, un concert en què tindrà un gran pes el repertori vienès de la família Strauss; un programa que complementa els típics valsos i marxes amb obertures entreactes d’autors europeus. Oferiran les seves populars creacions dins la mateixa línia desimbolta i alhora elegant de la familia Strauss vienesa.
Intèrprets: Orquestra Terres de Marca. Direcció: Josep Miquel Mindán. Producció: Contrapunt, plataforma per a la promoció d’activitats musicals
-
-
Si voleu estar al dia de les activitats culturals d'Igualada, teniu l'informatiu cultural «La Boixeta Cultural» que surt cada dijous.
Cliqueu a la imatge
- Avís legal i política de privacitat | Política de cookies | Condicions de compra
-
-
Sant Pau, 9
08700 Igualada (Barcelona)
T. 93 805 03 58 -
-
- Finançat per:
